1. Amb naturalitat:
   — Trobes que ens hauriem de casar?
   
   
2. Amb naturalitat:
   — Et vols casar amb mi?
   
   
3. — Hem compartit coses bones i coses dolentes. Hem pogut afrontar tot el que se'ns ha vingut a sobre. Malgrat tots els impediments sé que ets l'home de la meva vida i estic disposada a lluitar per tu sempre. T'estimo moltissim i m'agradaria que poguessim casar-nos i crear una família. Què m'en dius? Vols casar-te amb mi? (Primer/a anònim/a)
   
   
4. — T'estimo.
   — Jo també, tant que ens podem gastar molta pasta per celebrar-ho.
   
   
5. — Sé que ets l'unic tio capaç d'aguantar-me. Ens casem? (Primer/a anònim/a)
   
   
6. —  Necessitem un frigorific. Ens casem? (Primer/a anònim/a)
   
   
7. — Podriem anar fent bo, no?
   — Què?
   — Que si ens casem!
   
   
8. — Et deixo.
   — QUÈÈÈ?
   — És broma! Que si et vols casar!
   

1. — Estic embarassada, casem-nos.
   
   
2. — O ens casem o et deixo.
   
   
3. Senyalant el peu del paper:
   — Si signes aquí tindrem alguns avantatges fiscals...
   
   
4. Iniciant la conversa:
   — Saps que tothom de la nostra edat ja es va casant...?
   
   
5. Amagant un anell de compromís al menjar. (Chibirrusa)
   
   
6. Una nit de borratxera. (Primer/a anònim/a)
   
   
7. Amb to amenaçant:
   — Et vols casar amb mi?!?!
   
   
8. — Si ens caséssim follariem més?
   
   
9. — Si ens caséssim seguiries volent tenir fills, no?
   
   

Imatge generada amb el programa Chaoscope de l'espai de fases d'un atractor estrany. [+info]

Però Lorenz va rebre una gran sorpresa quan va observar que petites diferències en les dades de partida (una cosa aparentment tant simple com utilitzar 6 decimals enlloc de 3) portaven a grans diferències en les prediccions del model. De tal manera que qualsevol petita pertorbació, o error, en les condicions inicials del sistema pot tenir una gran influència sobre el resultat final. Degut a això es fa molt difícil fer prediccions climatològiques a llarg plaç. Les dades empíriques que proporcionen les estacions meteorològiques tenen errors inevitables, encara que només sigui perquè hi ha un número limitat d’observatoris incapaços de cobrir tots els punts del planeta. I això fa que les prediccions es vagin desviant del comportament real del sistema.

“Una papallona que, amb el seu aleteig, agita l'aire de Pequín avui, pot desencadenar en una tempesta el mes que ve a Nova York”
James Gleick

Lorenz va intentar explicar aquesta idea mitjançant un exemple hipotètic. Va suggerir que imaginéssim a un meteoròleg que hagués aconseguit fer una predicció molt exacta del comportament de l’atmosfera, mitjançant càlculs molt precisos i a partir de dades molt exactes. Podria trobar-se una predicció totalment errònia per no haver tingut en compte l’aleteig d’una papallona en un altre costat del planeta. Aquest simple aleteig podria introduir pertorbacions al sistema que portessin a la predicció d’una tempesta.

D’aquí va sorgir el nom d’efecte papallona que, des de llavors, ha donat lloc a moltes variants i recreacions.

S’anomena, per tant, efecte papallona a l’amplificació d’errors que poden aparèixer en el comportament d’un sistema complex. En definitiva, l’efecte papallona és una de les característiques del comportament d’un sistema caòtic, en el que les variables canvien de forma complexa i erràtica, fent impossible fer prediccions més enllà d’un determinat punt, que rep el nom d’horitzó de prediccions.

[Aquest article és una traducció d'El Rincón de la Ciencia]

Per saber-ne més:
La Bella Teoria:  “El efecto mariposa, un atractor extraño”
Viquipèdia:  “L'efecte papallona”
Viquipèdia:  “La teoria del caos”
El Rincón de la Ciencia:  “El caos y la física”