L'equilibri de forces Catalunya-Espanya també té el seu reflex als escenaris virtuals. Una de les novetats que la web 2.0 ha aportat a la xarxa són els portals socials de notícies. Aquests consisteixen en què els usuaris del portal proposen notícies que els mateixos usuaris —i visitants ocasionals— voten i comenten, segons l'interès o la curiositat que els desperten les propostes dels altres. Així, les notícies que tenen més votacions surten publicades en portada, i la resta perduren en l'oblit. El mateix passa amb els comentaris: els que més vots positius tenen, surten en portada; i la resta, s'oculten.
Els meus comentaris moribunds
El primer d'aquests portals va ser digg.com —en anglès—, que és a menéame.net —en castellà—, el que menéame.net és a latafanera.net —en català. Tots tres portals permeten la inclusió de notícies en tots els idiomes del món, però, lògicament, les notícies en l'idioma d'ús generalitzat del portal obtenen una puntuació més alta que la resta.
El cas de menéame.net amb el català és diferent. Com s'observa en gairebé totes les notícies en català (o els comentaris a les mateixes noticies), ambdós obtenen molts més vots negatius dels que s'obtenen quan estan en altres idiomes —siguin els idiomes d'Espanya o no. El mateix passa amb els comentaris a les notícies en el mateix idioma. I, fins i tot, als comentaris favorables a les notícies. Per no parlar del seguit de comentaris insultants, normalment denigrants, a vegades agressius i humiliants, i gairebé sempre destructius, que reben els seus autors. Àdhuc al menéame queixar-se d'això té un nom: ser un llorica; com bé deixen veure els comentaris de forma generalitzada.
El problema no s'acaba aquí, perquè, en funció de les notícies que es publiquen, si aquestes obtenen més puntuació, l'usuari que les ha proposat obté més karma(que ve a ser una mena de "prestigi" on-line que permet que tot l'engranatge funcioni). El karma permet als usuaris que aporten valor positiu tenir més poder davant els que aporten valors negatius. I el jutge del karma no és algú extern, sinó, al ser totalment gestionat pels usuaris, qui estableix el karma és el propi sistema i els seus usuaris. I ja sabeu les que es gasten al sistema (en general). Jo, per exemple, que sempre he buscat un to conciliador i intentar expressar-me sense prejudicis, el que he obtingut és un karma ben baix per ser català. Un ploraner català, vaja. Tant baix que cada vegada que he de publicar, comentar, o votar alguna cosa, he de fer la pilota per aquí o per allà, o bé votar notícies obligat i a desgana. Cosa que, si per exemple hagués nascut a La Rioja, no em seria necessària.
Reaccions a la notícia
Segurament això és degut a la situació política Espanyola, incloent les campanyes propagandístiques d'alguns partits polítics contra països sencers per —emparats en prejudicis— enfrontar a la societat i obtenir així rèdits electorals dels sentiments nacionalistes. Però cadascú és —o hauria de ser— responsable d'ell mateix i dels seus actes. Fins i tot els creadors del portal, i aquí és on volia arribar.
Menéame.net l'han impulsat, des de les Balears, Ricardo Galli i Benjamí Villoslada, i, pel que diuen, els hi genera més mals de cap que beneficis econòmics. Segurament tenen raó. No els conec personalment (encara que m'agradaria), però tots dos, pel que es pot deduïr a partir dels seus blocs i comentaris, són, a part de molt bons professionals, excel·lents persones i d'una alta qualitat moral, difícil de trobar a la seva principal creació. El primer, Ricardo Galli, és un excel·lent programador d'origen argentí i un afèrrim defensor del software lliure. Tant és així, que ha publicat el codi del menéame i l'ha posat a disposició de la comunitat (cosa que ha permès, per exemple, l'existència de La Tafanera). Aquí teniu el seu bloc. El segon, Benjamí Villoslada, és també un tecnòleg i un bon comunicador, català de soca-rel i, a part d'un programa de ràdio, manté el bloc bitassa.cat, un dels millors i més llegits sobre noves tecnologies en català (juntament amb el de Xavier Caballé, diria).
Portada de meneame.net
La resposta dels creadors a aquest problema del menéame —que també té la societat en general—, és la condescendència, al·legant que es tracta d'una democràcia i que no poden canviar el món ni el menéame. El món segurament no, però senyors, el menéame sí que podeu.
Segons el meu criteri, el problema es una clara confusió de llibertat i llibertinatge. Les democràcies, perquè funcionin, requereixen jutges, presons, i, sobretot, protecció de les minories.
El equilibrio de fuerzas España-Catalunya también tiene su reflejo en los escenarios virtuales. Una de las novedades que la web 2.0 ha aportado a la red son los portales sociales de noticias. Estos consisten en que los usuarios del portal proponen noticias que los mismos usuarios —y visitantes ocasionales— votan y comentan, según el interés o la curiosidad que les despiertan las propuestas de los otros. Así, las noticias que tienen más votos salen publicadas en portada, y el resto perduran en el olvido. Lo mismo pasa con los comentarios: los que más votos positivos tienen, salen en portada; y el resto, se ocultan.
Mis comentarios moribundos
El primero de este tipo de portales fue digg.com —en inglés—, que es a menéame.net —en castellano—, lo que menéame.net es a latafanera.net —en catalán. Los tres portales permiten la inclusión de noticias en todos los idiomas del mundo, pero, lógicamente, las noticias que están en el idioma de uso generalizado del portal obtienen una puntuación más alta que el resto.
El caso de menéame.net con el catalán es diferente. Como se observa en casi todas las noticias en catalán (o en los comentarios a las mismas noticias), ambos obtienen muchos más votos negativos de los que se obtendrían si estubiéran en otros idiomas —sean los idiomas de España o no. Lo mismo pasa con los comentarios a las noticias en el mismo idioma. E, incluso, a los comentarios favorables a dichas noticias. Por no hablar del seguido de comentarios insultantes, normalmente denigrantes, a veces agresivos y humiliantes, y casi siempre destructivos, que reciben sistemáticamente sus autores. En el menéame quejarse de esto tiene un nombre: ser un llorica; como bien muestran los comentarios de forma generalizada.
El problema no termina aquí, porque, en función de las noticias que se publican, si éstas obtienen más puntuación, el usuario que las ha propuesto obtiene más karma(que viene a ser un tipo de "prestigio" on-line que permite que todo el engranaje funcione). El karma permite a los usuarios que aportan valor positivo tener más poder ante los que aportan valores negativos. Y el juez del karma no es alguien externo, sino, al ser totalmente gestionado por los usuarios, quienes establecen el karma es el propio sistema y sus usuarios. Y ya sabéis las que se gastan en el sistema (en general). Yo, por ejemplo, que siempre he buscado un tono conciliador e intentar expresarme sin prejuicios, lo que he obtenido es un karma bien bajo por ser catalán. Un llorica catalán. Tan bajo que cada vez que tengo que publicar, comentar o votar algo, tengo que hacer la pelota por aquí o por allá, o bien votar noticias obligado y a desgana. Cosa que, si por ejemplo fuese de La Rioja, no me sería necesaria.
Reacciones a la noticia
Seguramente esto es debido a la situación política de España, incluyendo las campañas propagandísticas de algunos partidos políticos contra países enteros para —amparados en prejuicios— enfrentar a la sociedad y obtener así réditos electorales de los sentimientos nacionalistas. Pero cada cual es —o debería ser— responsable de él mismo y de sus actos. Incluso los creadores del portal, y aquí es dónde quería llegar.
Menéame.net lo han impulsado, desde las islas Baleares, Ricardo Galli y Benjamí Villoslada, y, por lo que dicen, les genera más problemas que beneficios económicos. Seguramente tienen razón. No les conozco personalmente (aunque me gustaría), pero los dos, por lo que se puede deducir de sus blogs y comentarios, son, aparte de muy buenos profesionales, excelentes personas y de una alta calidad moral, difícil de encontrar en su principal creación. El primero, Ricardo Galli, es un excelente programador de origen argentino y un gran defensor del software libre. Tanto es así, que ha publicado el código del menéame y lo ha puesto a libre disposición de la comunidad (cosa que ha permitido, por ejemplo, la existencia de La Tafanera). Aquí tenéis su blog. El segundo, Benjamí Villoslada, es también un tecnólogo y un buen comunicador, catalán de raíz y, aparte de un programa de radio, mantiene el blog bitassa.cat, uno de los mejores y más leídos sobre nuevas tecnologías en catalán (junto con el de Xavier Caballé, quizá).
Portada de meneame.net
La respuesta de los creadores a este problema del menéame —que también tiene la sociedad en general—, es la condescendencia, alegando que se trata de una democracia y que no pueden cambiar el mundo ni el menéame. El mundo seguramente no, pero señores, el menéame sí podéis.
A mi criterio, el problema es una clara confusión de libertad y libertinaje. Las democracias, para que funcionen, requieren jueces, prisiones, y, sobretodo, protección de las minorías.
Per coses de la vida he hagut de preparar un curs accelerat de web des de zero, des del significat de domini, passant per l'allotjament i fins al resultat final que veiem als nostres navegadors. Una analogia per fer-ho tot més entenedor, i que ha anat sortint de forma recurrent durant tot el curs, és el símil amb el món immobiliari, on cada casa seria un lloc web.
Carrers que connecten les cases i passadissos que connecten les habitacions (si connecten cases es diuen enllaços externs, i si connecten habitacions es diuen interns).
Robots que analitzen el contingut de les cases de tothom i el publiquen conjuntament amb les adreces on es pot trobar.
Indexabilitat (facilitat de les pàgines per ser indexades)
Facilitat de visita de la casa per part de màquines (cyborgs, robots).
Posicionament (posició que ocupen les pàgines als buscadors)
Coneixement que es té de la casa (o les habitacions de la casa) al barri. Si no la poden visitar els robots o no té res d'interessant, difícilment serà coneguda.
Tendència a fer les cases cada vegada més a mida i a gust dels visitants, tenint-los en compte i fent-los prendre un paper actiu a l'hora d'aportar, compartir i/o valorar el contingut del lloc. Exemples: YouTube, Flickr, twitter, latafanera.net...
Blocs Els orígens de la web 2.0. Típicament inclouen Fils RSS
Cases prefabricades –i normalment unipersonals– fàcil de mantenir i amb petites habitacions (dosis d'informació anomenades entrades o posts) ordenades cronològicament (la més nova més propera). De temes variats o no.
Wikis Webs col·laboratius. Paradigma de la web 2.0
Grans casals que els mateixos visitants poden redistribuir, millorar, empitjorar o recuperar. On poden afegir, complementar, crear i fins i tot eliminar continguts. Exemple: la Wikipedia.
Noves cases creades a partir d'informació específica extreta automàticament d'altres cases (utilitzant web services).
L'analogia només és útil per explicar el servei web. Els altres serveis que ofereix Internet, com el correu electrònic, la missatgeria instantània, l'FTP, l'eMule... són més fàcils d'explicar: la bombolla immobiliària almenys ha servit d'alguna cosa. Si se us acudeix algun símil millor o creieu que estaria bé afegir-ne algun altre, no ho dubteu, comenteu!
Per cert, creieu que tot això d'Internet, els negocis que es monten sobre la web, el fenòmen Web 2.0, etc... també són una bombolla? Si fos així, el símil ja seria rodó.
PD: Qui tingui un amic fuster, pintor o electricista (per exemple) sabrà que sempre que li demana alguna feineta, l'amic cobra. Els informàtics no arreglen els ordinadors dels seus amics per gust: treure virus és la feina més horrorosa i pesada que hi ha. El que cal fer per no tenir-ne és instal·lar un antivirus i mantenir-lo actualitzat. L'Avira AntiVir® PersonalEdition Classic (free-av) és gratuït.
PD2: És important que sapigueu que jo, per sort, NO sóc informàtic: sóc dissenyador i programador web. I encara menys un servei tècnic.
PD3: Aviat començarà una massacre de no-admissions sense precedents.
Disseny i programació realitzats per icon.cat, 2006.
Optimitzat per a Mozilla Firefox a una resolució de pantalla de 800x600 o superior.
Alguns drets reservats, sota aquesta llicència Creative Commons.