Recomanacions d'autors, llibres, poemes...
Homenatge al Generador de Poemes d'elforat.net: Saliva de quitrà
En una convesa sobre literatura amb una amiga ha sortit
el Generador de Poemes Catalans que van fer el Sergi Llorens i el Ramon Forns a
elforat.net, un bloc que malauradament ja està més mort que viu. Aquí teniu un homenatge en forma de poema del Generador. Realment sublim. Em commou.
Saliva de quitrà
raïm que degota vi sucós
espirals de fum groguenc
viure en un sot
descans vertical
neu que glaça la fel
castiga'm
guillotines als canells
closca d'ou
vertebra encesa
benvolguda malaltia
com l'herba tendra
esbarzer mastegador
saliva de quitrà
malucs per mossegar
pell de gallina
toca'm just aquí
humor vitri
pinta amb carbonet el vent
Ramon Forns i Sergi Llorens, us necessitem.
La Catosfera™ us necessita. Torneu. xD
escrit per SiKNUS el dijous, 3 de gener de 2008
Classificat com a
Anar fent /
Literatura /
Webs & Internet |
Escriu un comentari »
jair domínguez (sic), guionista fill de puta i brillant
Fa un temps que segueixo el bloc de l'
autobatejat guionista brillant Jair Domínguez, i cada vegada tinc més ànsies que actualitzi amb nous posts. Encara que ell ho hagués escrit més així:
fa un temps que segueixo un bloc que cada vegada m'enganxa més: el del cabró jair domínguez fill de puta -tot minúscules i acabat en insult. És un guionista d'
El Terrat, de
Polònia o
Minoria Absoluta (no ho sé exactament), però sens dubte el seu bloc és el millor d'un guionista català a la xarxa (en coneixeu cap més?).
Faig l'apunt avui perquè he vist que
ha publicat un llibre (recull de contes) a la xarxa, molt del seu estil (es titula
jesucrist era marica i altres contes), i que si us enganxa segur que no podreu parar de llegir. I si no us enganxa, segurament sí.
escrit per SiKNUS el diumenge, 2 de desembre de 2007
Classificat com a
Literatura /
Webs & Internet |
7 comentaris »
Noah Sealth pel Blog Action Day
Única foto coneguda del cap indi
Noah Sealth, presa els 1860sEl cap pellroja
Ts'ial-la-kum, també conegut com a Cap Seattle (o Seathl o See-ahth o
Noah Sealth) (
circa 1786 – 7 de juny de 1888) va ser el líder de les tribus Amerindies Suquamish i Duwamish en el que ara es coneix com l'estat de Washington dels EUA. Segurament el més conegut d'ell va ser un parlament adreçat al que llavors era el primer Governador Territorial de la zona,
Isaac I. Stevens. D'aquest parlament
no n'existeix una transcripció exacta, tot el que se'n coneix són
versions fetes a partir de notes que —suposadament— s'hi van prendre i transformacions posteriors d'aquestes. La més difosa i amb més èxit és la de Ted Perry, un guionista que en va fer una adaptació molt més condemnatoria i contundent —és a dir, més fílmica— per a una pel·lícula ecologista,
Home, cap a l'any 1970.
Aprofitant el marc del
Blog Action Day d'enguany, dedicat al medi ambient, us deixo un enllaç a la versió que m'agrada més
aquí. Si ara no teniu temps de llegir-la us recomano que la guardeu i la llegiu un altre dia, o l'imprimiu, o el que sigui que feu amb els textos llargs que us interessa llegir sencers i en calma. Val la pena.
escrit per SiKNUS el dilluns, 15 d'octubre de 2007
Classificat com a
Anar fent /
Propostes /
Literatura |
3 comentaris »
totespossible.com
Últim domini adquirit, inspirat en el poema de Miquel Martí i Pol, que podeu trobar
a la mateixa web.
L'he comprat per configurar-lo exclusivament per un sistema
GTD (Getting Things Done, fent les coses) que em vaig montar
via GMail+
Google Hosted, amb
extensió pel Firefox i tot.
escrit per SiKNUS el dijous, 5 de juliol de 2007
Classificat com a
Propostes /
Projectes ICON /
Literatura /
Webs & Internet |
2 comentaris »
Consells per acabar amb la desídia
10 consejos para acabar con la desidia
[...]
6. Consigue una cucaracha. Ponle un nombre bonito (por ejemplo, Elena). Intenta seducirla contándole mentiras heroicas sobre ti. Cuando ella esté a punto de caer en tus redes, písala.
7. Busca otra cucaracha y dile que eres viudo. Háblale de Elena con melancolía.
8. Busca tu número de DNI, ponle un 6 por delante y llama a ese número de móvil (como aconseja la publicidad). Dile a quien te atienda que le harás juicio por plagio.
[...]
Escrit per Xavi L. al seu bloc, Yo y mi garrote.
escrit per SiKNUS el dimecres, 31 de gener de 2007
Classificat com a
Propostes /
Literatura |
4 comentaris »
President Montilla
José Montilla i Aguilera (Iznájar, Còrdova, 1955) va ser investit nou president de la Generalitat el proppassat 24 de novembre de 2006, passats tres quarts de set de la tarda, amb 70 vots a favor del PSC, ERC i ICV-EUiA i 65 en contra de CiU, el PP i Ciutadans.
Montilla serà el tercer president des de la recuperació de les institucions democràtiques, el setè de la història de la Generalitat moderna després de
Francesc Macià,
Lluís Companys,
Josep Irla,
Josep Tarradellas,
Jordi Pujol i
Pasqual Maragall, i el
128è des de Berenguer de Cruïlles (1359-1362). És entroncant amb aquesta història que les primeres paraules de Montilla un cop investit president van ser per dir que es vol guanyar “primer el
respecte” i després, espera, l'“afecte” dels catalans.
Recitant Salvador Espriu, va assumir el càrrec com “el més humil dels servidors del poble de Catalunya”.
“Si et criden a guiar
un breu moment
del mil·lenari pas
de les generacions,
aparta l'or,
la son i el nom.
També la inflor
buida dels mots,
la vergonya del ventre
i els honors.
Imposaràs
la veritat
fins a la mort.
Sense l'ajut
de cap consol.
No esperis mai
deixar record,
car ets tan sols
el més humil
dels servidors.
El desvalgut
i el qui sofreix
per sempre són
els teus únics senyors.
Excepte Déu,
que t'ha posat
dessota els peus
de tots.”
El text que precedeix aquest paràgraf és fruit d'una remescla de les notícies següents d'El Punt:
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2169084
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2174000
De moment, va pel bon camí. El primer gest, crear el Govern d'Entesa amb el PSOE en contra, esperem que sigui justament això, només el primer gest de molts altres. Estic esperançat, i crec que Montilla, tot i no ser un bon orador, serà un bon President per a aquest país. I un gran exemple d'integració a seguir per a molts dels que hi vivim. El meu respecte i el meu afecte, ja els té. I tant de bo els mantingui tota la legislatura.
I visca
Catalunya tal com és, i no tal com, jurídicament,
la fan ser.
escrit per SiKNUS el dijous, 30 de novembre de 2006
Classificat com a
Anar fent /
Propostes /
Vigilant el camp de sègol /
Literatura |
1 comentari »
La Diada
Sóc d'un país que
celebra una derrota. Una dura derrota, després de
mesos de setge. Una nació que celebra que tot i perdre les seves institucions i llibertats civils, no ha perdut (NI MAI PERDRÀ) la seva identitat. Un poble que avui recorda que un cop va ser
el que vol ser, i que després de tant de temps encara vol seguir lluitant i seguir sofrint. Fins a vèncer.
Defensors de la terra, bon cop de falç!

El Fossar de les Moreres
Poema de Frederic Soler, on relata la caiguda de Barcelona en mans dels Espanyols l'11 de setembre de 1714.
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.
Així mestre Jordi, un dia
cavant, deia en lo fossar,
quan Barcelona sentia
que l'anaven a esfondrar.
La batien bronze i ferro
dels canons de Felip Quint.
Ell los mata i jo els enterro -
lo fosser deia, enfondint.
Quin vellet lo fosser Jordi!
Jo l'havia conegut;
no hi ha pas qui se'n recordi
que no el plori condolgut.
Havia passat la vida
mirant la mort fit a fit,
i era una ànima entendrida;
no l'havia això endurit.
Era vell: mes ningú ho veia
veient-lo al fossar, cavant;
aquell pit que tot és teia
quan és sec no aguanta tant.
Son dol no el feia commoure,
i, l'aliè, el veia patint;
era un cor dur com un roure
que sentia com un nin.
Sempre al fossar anava
a cavar amb un nét seu;
si ell lo seu magall portava,
- Jo - el nin deia - porto el meu! -
I cavant ambdós alhora,
i fent fosses al fossar,
sempre dels morts a la vora
se'ls sentia mormolar:
- Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.
Molts jorns feia que, sitiada
la ciutat pels de Verwick,
amb l'ànima trasbalsada
lo vell cavava amb fatic.
Los fossars de Barcelona
s'omplien de gom a gom.
Pel tros d'or d'una corona
si se'n gastava de plom!
Mestre Jordi, que això veia,
cavant deia en al seu nét:
- Felip Quint que tan se'n reia
vet aquí què n'haurà tret:
rius de sang i un munt de ruïnes
per pujar al trono reial.
Ni essent d'or i pedres fines,
val res un ceptre que tant val?
I així dient, lo vell plorava,
i ofegava amb lo seu plor
una pena que el matava
i li trossejava el cor.
Tenia un fill, que era pare
d'aquell nin que li era nét,
i li enrogia la cara
la vergonya d'un secret.
Que aquell fill... taca afrentosa!
no tenint la pàtria en res,
va abandonar fill i esposa
i va vendre's al francès.
Compteu, doncs, si del vell Jordi
no fóra amargant lo plor;
no hi ha pas qui se'n recordi
que no el planyi amb tot lo cor.
Ell tan lleial a Catalunya,
i el seu fill tan criminal...!
Qui, si té bon cor allunya
aquest pensament mortal?
Per ço el pobre vell plorava
com si cavés lo clot seu,
i tot cavant, mormolava:
- Si sigués... no ho voldrà Déu!
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.
Cava el pobre vell la terra
amb l'ajuda del seu nét.
Fa ja avui tres jorns que enterra;
tants de morts li duu la guerra
que són pocs los clots que ha fet.
De trenc d'alba a la vesprada,
de la nit al dematí,
los morts li van com riuada
i ell obre pas amb l'aixada
a aquell riu que no té fi.
- Bé en tenim, fill meu, de feina!
- Oh, mon avi, aqueixa rai!
Mentre no torni a la beina
l'arma del soldat, nostra eina
no espereu que pari mai.
- Mes, al fossar - respon l'avi -
no hi hem d'enterrar ningú
que a la pàtria faci agravi.
Que cap traïdor se n'abali!
Si jo em moro, pensa-hi tu.
Conec bé de quina banda
són los morts que van venint
al fossar a esperar tanda.
No en vull cap dels que comanda
lo botxí de Felip Quint,
Ja hi ha un clot fet per aqueixos
fora el marge del fossar;
traïdors amb traïdors mateixos.
Així els vils tindran esqueixos
per plantar i replantar.
I, així dient, lo nét i l'avi
anaven clots enfondint,
mentre obrint tot just lo llavi,
Com si dir-ho fos agravi,
seguien, baix, repetint:
- Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor,
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.
Ai, pobreta Barcelona,
Felip Quint l'assalt et dóna
i t'ofega amb sa corona
apressant ton fi mortal.
Mes tots fills per ço no afluixen
i combaten sempre forts,
i en los murs que, caient cruixen,
entre rius de sang que els ruixen
s'alcen altres murs de morts.
I a rengleres, a rengleres
los van portant a enterrar
al fossar de les moreres
entre fum i polsegueres
i un retrò que fa esglaiar.
Barrejats en un munt cauen
los d'un i d'altre cantó,
i encara quan morts ja jauen
sembla que en combatre es plauen
lo lleial amb lo traïdor!
De sobte, l'avi es fa enrera
en mirar un mort que han dut,
i el nin, en veure qui era,
tant és el que s'esparvera,
que, de l'esglai, resta mut;
contemplant-se'l, nét i avi
s'estan al mig del fossar
sens obrir per res lo llavi;
a tots dos los sembla agravi
lo mot que han de pronunciar.
I mentrestant, allà, al lluny,
encara la canonada,
fent núvols de fum, retruny
i el vell veu l'eina mullada
de sang de son fill, al puny.
- Oh - al fi esclata, amb foc que llança
pels ulls la ira del cor seu -
Mira'l, Déu n'ha pres venjança
Duu el vestit de l'host de França...
i és lo teu pare, fill meu!
I el vell, que el magall empunya,
diu tot d'una al nin que plora:
- Lo seu crim dels bons l'allunya,
fou traïdor a Catalunya.
- A on l'enterrem? - A fora.
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.
escrit per SiKNUS el dilluns, 11 de setembre de 2006
Classificat com a
Anar fent /
Propostes /
Literatura |
4 comentaris »