Quan als EUA s'escull a Obama i els d'ERC escullen Puigcercós, entenc perquè els EUA són els EUA i Catalunya encara no és res.

Informació sobre el futur de Catalunya

Fent un cop d'ull a la política d'aquest país, veig que es podria fer una reestructuració més adequada del parlament, més adient a la manera de funcionar. Proposo canviar la distribució de les cadires.

Actualment hi ha una distribució semicircular, d'aquí prové el nom d'hemicicle per referir-se al Parlament de Catalunya:


FOTOS: wikimedia.org / ajpcel.com / socialistes.cat


FOTOS: gentgran.org / custodiaterritori.org / piabosch.cat / radioseu.cat
Després dels canvis que proposo, quedaria així:


FOTOS:  mrdayglo / matttamaru
O, millor, veient com econòmicament —cada vegada més— ens escanyen, així:


FOTOS: spine / 7235437@N04

FOTOS: fokket / davidmaddison / mark6mauno / procrasti-nate
Amb la millora es facilitaria molt més el joc dels polítics catalans d'avui: el joc de les cadires.

Ara per ara la música continua sonant. Hem de ser llestos i recordar com estem, perquè quan s'acostin les eleccions haurem d'exigir que, per tenir els seients bons, cal que deixin de jugar. De no ser així,  just quan la música pari —i ara que l'AVE ja va tant ràpid—, vindran de Madrid, s'asseuran abans i ens deixaran sense lloc. Quan s'hi juga a la guarderia, es treu una cadira per cada ronda. Però cal anar en compte, perquè en política no.

D'acord, potser no hi ha polítics honestos. Però, si us plau, almenys que ho semblin. Si el congrés d'Esquerra el guanya Carretero segurament serà perquè sembla el més honest. A n'Obama l'hi ha funcionat. Yes, they could. Creieu que aquí és possible? Lles, güican tu! (yes, we can too!)

Facebook, la red social más de moda y con más usuarios en el mundo (70 millones), estrena hoy su versión en valenciano. Después que lo hicieran el español, el alemán y el francés a principios de año —y conjuntamente con otros seis idiomas—, la respetada lengua de España se añade hoy a los idiomas disponibles para el interfaz del popular sitio web.

La traducción del libro de caras ha sido posible gracias a 823 voluntarios, según afirma, en su blog, Rubèn Novoa, uno de dichos colaboradores. Cabe mencionar que algunos de ellos son separatistas.

Asimismo, por motivos alfabéticos, el catalán también pasa a ser el primero de la lista de idiomas disponibles. Quizá de este modo por los efectos de Lorenz y por defecto (este último más conocido en su término anglosajón by default) se demore la triste y prevista extinción de la querida lengua folclórica.

A poc a poc van sortint a la llum més detalls del cas del "monstre d'Amstetten". Segons ha explicat el cap de l'Oficina contra el Delicte de Baixa Àustria, Franz Polzer, "Josef Fritzl acudia al lavabo varies vegades al dia". Aquest tècnic electricista jubilat, de 73 anys, va confessar ahir a la policia que durant tot aquest temps defecava dues vegades diàries: una al matí, a la casa que compartia amb la seva dona, i l'altra a la nit, al soterrani on tenia segrestats a la seva filla i als seus fills-néts.


En una entrevista que publica el diari Österreich, Karl R., dietista i amic de la família, assegura que "Josef menjava força fibra, verdures i cereals, no enteníem que només anés al lavabo una vegada al dia". "Hi havia dies que ni tant sols hi anava. Ara sabem per què".

Experts forenses confirmen que probablement Fritzl a hores d'ara seguiria realitzant les seves necessitats, però en dependències policials. La freqüència d'aquestes encara no ha estat revelada.

Poetes que es barallen per la fama. Constructors en ruïnes. Artistes a l'atur perquè treballaven de paletes, electricistes i pintors. Consultors que no saben de què parlen. Especialistes en mercats de fum. Publicistes que creuen en la utopia treballant per polítics que no creuen en res. Escriptors per encàrrec. Periodistes que han de fer ficció. Novel·listes que resulten fer cròniques. Religiosos amb ànim de lucre. Entrenadors que ensenyen com somriure. Metges que venen perfeccions de plàstic. Mediocres que s'inventen premis que guanyen. Genis que s'esforcen per passar inadvertits. Amants que fingeixen. Ex-parelles que s'estimen. Amors que se separen. Serveis per a cors que bateguen amb força tancats en recipients hermètics per por.

Les universitats no haurien d'existir. Avui els professors són funcionaris amb sous i vacances atractius i els alumnes són adolescents amb ganes de passar l'estona. I en qualsevol cas, ja no s'hi formen persones sinó unitats de treball.

Després de l'escola —on, aprofitant la infantesa, s'hi aprendrien forces idiomes—, s'hauria de viatjar. I, en tornar, s'aniria a la llibreria; que no seria altra cosa que la universitat però amb els professors bons treballant de llibreters i els dolents al món laboral.

Precaució: aquest text és una relliscada i conté un final pastelós. Absteniu-vos de llegir-lo si teniu un Golf.

Si has de tenir por d'alguna cosa és de patinar. No ho dic en sentit figurat: em refereixo literalment a girar o accelerar massa, passar-te de frenada, perdre el control del vehicle i embrutar l'asfalt de trossets de cervell.

Com que els que netegen les carreteres els paguem entre tots i això m'inclou, cal que coneguis bé quin és l'estat de l'asfalt, amb quins entrebancs et pots trobar, com et responen els frens, l'accelerador i els pneumàtics que portes. Però sobretot el que cal que dominis és el punt òptim que et permeti maniobrar sense perdre el control i així fer una traçada segura. Si no t'interessa l'automobilisme, continua llegint.

Si el que pretens és analitzar teòricament —i en temps real— tots aquests valors, deduint aquest punt òptim i conduir de manera ideal, segurament el que passa és que ets imbècil, científic o pedant de collons. És més: malfia't dels teòrics. La teoria sense la pràctica no existiria. És més: la teoria sense la pràctica no existiria. Has de saber que pretendre comprendre la pràctica a base d'estudiar la teoria és com dedicar-te a menjar a través de l'anus: estúpid. I és que per molt que alguns treguin merda per la boca, ningú té dents al cul.

Si tinguéssis presents —de forma conscient— totes les variables que intervenen en la conducció, no et donarien el carnet. És més: estaries tancat per autisme. Si ets un humà regular, és impossible que pensis en tot durant tota l'estona. Malfia't també dels (fantasmes) que et diguin el contrari. Els podràs identificar pel Golf que duen enganxat al cul. La teoria sempre queda massa lluny de la pràctica. Els marges i els límits de frenada només s'aprenen d'una manera: practicant. Els llibres i els consells hi ajuden, però només hi ha una manera d'aprendre a moure's: movent-se.


Font: lallavedecristal

No sé si coneixes el món del motor i tampoc si mires la Fórmula 1, jo poc, però m'he fixat que els cotxes quan escalfen pneumàtics van de banda a banda i no patinen, quan surten de boxes les rodes no els rellisquen, tampoc quan frenen i tampoc quan giren. Tot i això, els fills de puta van unes quantes vegades més ràpids i molt més segurs que la majoria de cotxes.

És durant la pràctica quan aprendràs a fer la traçada segura. També a poc a poc provaràs de fer-la cada vegada més ràpid fins a conèixer els límits als que pots arribar per seguir avançant cap on vols anar i sense perdre gaire el temps ni arriscar massa, que en definitiva és del que es tracta.

En contra del que pugui semblar, avui al diccionari he descobert que l'autoestima és saber-se autovalorar i no té res a veure amb estimar-se un mateix. Així una persona amb l'autoestima alta es pot odiar tranquil·lament, sempre i quan sigui conscient que és una filla de puta. I a la inversa: una persona amb l'autoestima baixa es pot creure la millor del món i ser la més gran de les filles de puta. Dit d'una altra manera:  una persona amb l'autoestima baixa no vol dir que s'infravalori, sinó que no en té ni idea de valorar-se. I una persona amb una autoestima alta no vol dir que es cregui molt bona, sinó que sap fins quan pot accelerar.

No et fiïs dels que et diuen que més val anar a poc a poc que arribar a l'hora: segurament encara han d'arribar.

No et fiïs dels que et diuen que la gràcia està en el trajecte, trobar la velocitat ideal, etc. (el que ara està de moda): segurament no van enlloc.

Fia't dels que et diuen que cal saber on anar i fer-ho de manera ràpida i segura: primer no, però cada dia ho faràs millor.

La por és bona per aprendre a no relliscar. Massa por et frena. Massa poca et mata.

Procura no patinar gaire. Pensa que ningú neix Fórmula 1.


Font: lightproofbox